Els orígens del Tren de Montserrat, el ferrocarril cremallera de Monistrol a Montserrat, es remunten a finals del segle XIX i neixen de la necessitat de millorar l’accés al santuari per als devots i pelegrins.

Tradicionalment s’accedia a la muntanya pel camí de Collbató, des d’on se sortia cap al santuari a peu o en cavalleries, i pel camí de Santa Cecília, que el 1698 es va transformar en carretera.

No és fins a la segona meitat del segle que s’obre una via alternativa i més ràpida, quan els Ferrocarrils del Nord, de via ampla, fan arribar el tren a l’estació de Monistrol-Montserrat. En aquest punt, la mateixa companyia construeix una carretera (1858-59) que va de l’estació al monestir a través de 14 quilòmetres de traçat molt dur, aprofitant l’antic camí de ferradura. L’obertura d’aquesta via facilita un servei de diligències que triguen tres hores i mitja a cobrir el recorregut i que fan parada per reposar a la font dels Monjos.